CRÒNICA: Presentació 2ª edició "Per entre els dies"

5.3.16

Hola, petits pingüins!

Fa poc vaig poder assistir a la presentació de la segona edició de l'antologia poètica Per entre els dies, i avui us en porto una crònica. El fet va tenir lloc el passat 29 de febrer a la biblioteca barcelonina Camp de l'Arpa-Caterina Albert a les set del vespre. Sabeu per què es va dur a terme aquest dia? Si hagués estat viu, l'autor dels poemes Marin Sorescu hagués fet 80 anys. (Bé, n'hagués fet 20, perquè només en podria fer cada quatre anys...).



Jo vaig arribar un xic tard (m'havien dit que era a dos quarts de vuit!), però encara la presentació en sí no havia començat: una dona romanesa estava fent una breu introducció, si no m'equivoco era la cònsul general de Romania a Barcelona.

A continuació, en Francesc Parcerisas (prologuista de l'antologia), va fer una introducció de Marin Sorescu i la seva obra, així com de la traducció portada a terme per Corina Oproae i Xavier Montoliu. Ens va explicar que Sorescu tenia una faceta de pintor, però que finalment es va decantar per la poesia. La seva poesia era compromesa socialment, i cada poema que escrivia era com un pot de confitura: l'escrivia, el deixava reposar, i. si després d'un temps li semblava tan bo com el primer cop; llavors tirava endavant amb el poema.

Parcerisas va acabar amb un elogi als traductors de l'antologia, esmentant la famosa frase "Poesia és allò que es perd durant la traducció" i dient que ell no estava d'acord amb aquesta frase, sinó amb "Poesia és allò que es manté amb la traducció". A continuació, van començar a parlar els mateixos traductors.

Montoliu va optar per començar agraint a tothom que havia fet possible aquell llibre i la presentació (és molt difícil arribar a fer una segona edició d'una antologia poètica!). A continuació, Oproae ens contextualitzà Sorescu, explicant-nos que era un poeta i escriptor romanès molt conegut de l'època comunista, que va patir certa repressió per l'època en la que vivia però que mai va deixar de fer el que feia.

Un públic entregadíssim!
A continuació, els traductors van decidir introduir-nos en l'antologia en sí i el que va suposar traduir-la. Primer van explicar que la selecció havia estat bàsicament per temes dels poemes i gustos personals. I com es van conèixer els traductors?, us preguntareu. Doncs fàcil, a una xerrada sobre el comunisme a Romania. A partir d'aquí, Montoliu va incitar a Oproae a endinsar-se al món de la traducció, i gràcies això podem tenir aquest fantàstic llibre a les mans. En quant al procés de traducció, els dos traduïen els poemes i després es barallaven per quina era la versió que sonava més a Sorescu.

A partir d'aquí, es va passar a la lectura de poemes. Tots van ser llegits en català, a més d'alguns que també van ser llegits en romanès. Estaven dividits en quatre temes (personatges, salut, poètica i els que havien afegit en la segona edició). He de dir que el meu poema preferit és Escacs, però em va decebre un xic com el va llegir Montoliu. Un poema que em va impactar molt va ser Atura't. En aquest vam poder sentir Montoliu parlant romanès, les altres vegades ho havia fet Oproae (bé, també cal a dir que ella és nativa).

Quan va acabar la lectura d'una tretzena de poemes, vam passar a la ronda de preguntes. Una dona va preguntar si Sorescu havia tingut problemes amb la dictadura. Els traductors van contestar que en principi no, perquè era un autor conegut; però que quan va acabar la dictadura va publicar una antologia anomenada Poemes per a la censura amb les obres que no li havien deixat publicar. Tal i com els traductors van dir, alguns dels poemes publicats eren més forts que els censurats, així que dubten de la intel·ligència dels censors. Amb les obres de teatre sí que va tenir algun problema.

Finalment, es va llegir un últim trio de poemes (l'últim, Petjades, em va encantar) i es va donar per finalitzada la presentació. Els traductors van estar firmant llibres i parlant amb els assistents, i jo em vaig quedar per allà una estona més. Just quan sortíem de la sala, van tancar la biblioteca. Va ser un vespre genial, en el qual vaig poder escoltar al meu poeta preferit

Un dia com avui va néixer Joan-Josep Tharrats...


4 comentarios:

  1. Hoola!
    Quina presentació més interessant!
    M'alegro que t'ho passessis tan bé i que l'experiència pagués la pena.
    M'ha agradat poder llegir la crònica.
    Un petó, ens llegim!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs sí que ho va ser, sí! Moltes gràcies per comentar, ens llegim!

      Eliminar
  2. Hola^^
    Por lo que veo fue una presentación muy buena e interesante, me alegro.
    un beso!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues sí que lo fue, sí. ¡Nos leemos!

      Eliminar

Santa Template by Mery's Notebook © 2014
Adventure Time - Penguin