La bomba H ~ Hypatia Pétriz

5.12.15

Hola, petits pingüins!

Avui us porto una ressenya de l'últim llibre que he llegit, que va cap a la premisa del Autumnthon com a premisa del llibre on faci fred (hi ha un moment en el qual neva!)

Els carrers estaven coberts per una capa de neu trepitjada i els nens jugaven excitats. Era bonic i estrany al mateix temps. No m'he distret gaire i he corregut mirant de no trepitjar.

Així ja sumo un llibre més per l'Autumnthon! Ja me n'he llegit uns quants, dels quals de moment només podeu veure les ressenyes de El noi del bus i Els aventatges de ser un marginat, però no dubteu que se'ls aniran sumant més aquests dies. Per això, avui us porto la ressenya de La bomba H, un llibre que ha estat escrit per una jove autora (si no m'equivoco, té un any més que jo). No us faig esperar més, que sé que teniu ganes de la ressenya!


Autora -> Hypatia Pétriz
Número de pàgines -> 296
Editorial -> La Galera
Any de publicació -> 2014
Idioma original -> Català




Torna la carismàtica protagonista de l'èxit Diari d'H! L'adolescent amant de la música, amb els seus problemes romàntics tan identificables per les joves de la seva edat, s'enfronta ara a una situació amb la qual tothom ha somiat una vegada o altra: Què faries a la fi del món?
Quan un conflicte internacional sembla que se'ns emportarà a tots per davant, H. i les seves amigues (i amics!) decideixen passar els darrers dies junts, fent tot el que sempre han desitjat, sense tallar-se per les possibles conseqüències
Fa temps (un o dos estius) vaig llegir la primera novel·la, Diari d'H, d'aquesta jove autora, i no em va desagradar: tot i que complia bastants dels tòpics de la literatura juvenil, la protagonista té uns gustos molt diferents dels adolescents d'avui en dia i això s'agraïa.

Per a mi, el punt de vista és perfecte: primera persona des del punt de vista de la protagonista, l'H, una noia que li encanta el grup The Doors i el rock en general, a més que toca el baix i la guitarra elèctrics. Això fa que la puguem conèixer millor, tot i que a mesura que avança el llibre podem veure les diferents incongruències que té aquest personatge (i la resta, en general).

Us poso en context: un dictador d'un país que no coneix ni el tato, llença una amenaça mundial, dient que acabarà amb la vida de tota la humanitat si els diferents països no compleixen les seves condicions. Un pretext original, que fa que l'H i els seus amics es replantegin les seves vides, tot creant el que seus desitjos i fent-los realitat. Bàsicament, la novel·la es resumiria en això (sense fer spoiler del final, keep calm). La veritat és que em va semblar poc creïble, ja que si hi hagués una amenaça d'aquest tipus, la resta de països haguessin fet quelcom per aturar-ho; però això em sembla, fins a cert punt, salvable.

El que més m'ha agradat del llibre ha estat el ritme de lectura, l'estil narratiu fa que cada cop llegeixis més i més ràpid. És bastant entretingut, et fa passar una bona estona. També em va agradar el fet que hi hagués un munt de referències a cançons i grups de rock sobretot, i també a algun llibre o pel·lícula. 

Quelcom que m'ha fallat bastant, com ja he esmentat abans, són els personatges. Em semblen bastant poc definits, i molts cops fan coses que no són gaire normals. El personatge del pare de l'H no m'ha agradat gens gens gens, sembla un pare normal que estima la seva filla però si llegeixes entre línies, veus que no és així; prefereix la seva parella nord-americana que té uns vint anys menys que ell a la seva filla, i la deixa tirada a la mínima que se li presenta oportunitat. Amb el personatge principal, em podia sentir fins a cert punt identificada perquè tenim més o menys la mateixa edat i els mateixos gustos, però també fa coses que no són normals. SPOILER A veure, creieu que és normal que una noia de 14 anys comenci a sortir amb un d'uns 20, es casin i follin? FI SPOILER

El que m'ha agradat menys és, sens dubte, el final. Ple de fets irreals i d'incongruències dels personatges. A més que a la mateixa portada ja fan spoiler, dient que serà la fi del món però amb final feliç.

En resum, un llibre entretingut que m'ha fet passar una bona estona, però que tampoc ha fet que m'emocioni i vulgui saber més enllà. Per tot això, la meva puntuació és...


2'5/5

Un dia com avui va néixer Cristina Rossetti...

4 comentarios:

  1. Hola Pingü,

    És la primera ressenya que llegeixo d'aquest llibre i la veritat és que no m'atrau gaire, a més aquest superpoiler a la portada... La història sembla interessant, la fi del món i com ho viuen aquests adolescents, però de moment encara tinc molts altres llibres per llegir!

    Petoons!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És bastant entretingut, però no és el teu llibre si busques una història profunda amb bons personatges, així que fas bé de deixar-lo passar.

      Un petó, i ens llegim! :)

      Eliminar
  2. Hola!

    M'he llegit els dos llibres de la saga i el primer em va ENCANTAR pero el segon no gaire...

    Un petò!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mi el primer també em va agradar bastant, aquest ha estat bastant decepcionant... Un petó, ens llegim!

      Eliminar

Santa Template by Mery's Notebook © 2014
Adventure Time - Penguin